Ja fa més de vint anys que Albert Manent tenia l’objectiu d’aplegar els noms populars dels núvols, les boires i els vents a Catalunya. Amb l’ajuda d’en Joan Cervera i de diversos col·laboradors va aconseguir publicar una vintena de volums referents a diferents comarques.
Per escriure’ls els seus autors es posaven en contacte amb persones grans de cada municipi, sobretot amb pagesos, pescadors o pastors, persones, en definitiva, que encara mantenien una relació estreta amb el món d’abans i amb la tradició. Les trobades i l’aplec de materials no tenia cap altre objectiu que deixar testimoni escrit de la riquesa de la nostra llengua.
Aquest és també el llibre pòstum d’Albert Manent i Rosa M. Massegosa.
Hem pogut fer l’aplec dels noms populars de Núvols, boires i vents del Baix Empordà gràcies al treball en equip. Som cinc autors i això no ha estat per casualitat. La Rosa Maria Massegosa, com a iniciadora del projecte i sota el mestratge de l’Albert Manent, va començar la recerca de paraules noves o en desús. Malauradament, just a l’inici del projecte, una malaltia li va estroncar la vida. L’estudi va quedar parat. La resta d’autors ens hi vam anar afegint per tal de continuar i enllestir el treball.
Aquest recull pretén ser una contribució a la cultura popular, però també pot ser una eina pedagògica perquè les escoles i els instituts facin conèixer aquests tresors dialectològics, comarcals i locals. En podreu gaudir quan us endinseu en el llibre que teniu a les mans.

Barcelona té l’habilitat de viure immersa en un batibull considerable. Els Jocs Olímpics, el Fòrum, els okupes, les acampades, els preus que pugen, la gent que passa i els carrers, que es queden. La ciutat és un rusc de passions. Uns l’adoren. D’altres la cremarien.
Després d’enlluernar la crítica amb Escafarlata d’Empordà i Alteracions, Adrià Pujol s’atreveix ara a disseccionar, amb intel·ligència, perspicàcia i ironia, la ciutat i de retruc el país.